Arran de l’entrada en vigor a principis d’aquest any 2008 del Decret de mesures urgents en matèria urbanística, la Generalitat ha definit i impulsat les Àrees Residencials Estratègiques, unes actuacions de caràcter urbanístic d’interès supramunicipal, amb l’objectiu de pal·liar el dèficit de sòl residencial necessari per a fer efectiu el dret a l’habitatge de les persones que viuen al Principat, doncs la meitat dels habitatges que s’edifiquin seran en règim de protecció pública.



Les AREs s’han dibuixat sobre una sèrie de municipis, els que “poden polaritzar el creixement urbà”, sobre sectors previstos als Plans Generals com a aptes per al seu creixement.



A Martorell se n’han dibuixat dues, d’AREs: Una a l’Horta de la Vila, més enllà del camp de futbol, i l’altra a la peça de terreny que queda entre el futur barri de la Sínia i l’autopista. S’hi preveu la construcció de 828 habitatges en dues zones on s’hi desenvolupen majoritàriament activitats agrícoles de cultiu històric d’arbres fruiters.

Pot semblar una mesura popular, però una anàlisi no massa profunda permet arribar a la conclusió que ben bé no és així:



No és així, perquè és una actuació decidida per una institució
allunyada del nucli d’interessos a qui més directament afecta, els
municipis, que perden poder de decisió sobre el tempo i el tipus de
creixement urbà.



Perquè no és resultat d’un procés participatiu de les habitants
d’aquests pobles, que patiran un augment de població molt considerable
amb l’execució accelerada dels Plans Directors que sustenten les AREs.



Perquè perpetua el model de creixement urbà que ens ha portat fins a
aquesta situació, perquè no té una visió a llarg termini, més enllà de
les necessitats d’aquesta generació i perquè, malgrat la meitat
d’habitatges tinguin protecció pública, no asseguren l’accés a un
habitatge digne a tothom ni potencien el debat sobre altres models i
polítiques d’habitatge alternatius a la compravenda (lloguer social,
drets de vol, rehabilitació de nuclis antics per a la creació
d’habitatge, sostre cívic, cooperatives d’habitatges...).



Perquè no efectuen una anàlisi dels seus efectes sobre el municipi,
només els impactes ambientals i la mobilitat generada, eludint un
procés participatiu –dels pocs obligatoris- que té en compte la
globalitat del poble i que és la revisió del planejament general.



En síntesi, a Martorell, al creixement que suposa la modificació del PG
a l’àmbit de la Sínia, caldrà sumar les aproximadament 1600 persones i
almenys la meitat de vehicles, a més d’haver de presenciar la
destrucció del patrimoni natural, que també és cultural, i la pèrdua
d’elements identitaris del nostre poble.



És difícil de mantenir un discurs positiu quan sembla que políticament
aquesta decisió ja està presa i quan la fal·làcia de l’habitatge
protegit pesa tant. Malgrat això, la CUP de Martorell tenim clar que
sempre cal mirar més enllà per tal que totes les persones puguem gaudir
d’un habitatge digne, que fomenti polítiques alternatives i que sigui
respectuós amb la natura, l’economia i la societat, per tal de crear,
si és que amb participació ho decidim el poble, un Martorell més just i
millor.