En pocs mesos hem pogut veure com a Martorell es
retiraven les partides pressupostàries i els projectes destinats a la
rehabilitació de dos conjunts arquitectònics singulars: l'Ateneu i Can
Bros. I hem hagut de lamentar la destrucció d'un encara més antic, la
Caserna de cavalleria.

+ Suspès el projecte de rehabilitació de Can Bros.

+ Canvi de destinació de la partida pressupostària de l'Ateneu.

+ Destrucció mal camuflada de la caserna.

El patrimoni, com la resta d'espais que no generen
valor econòmic (ambientals, socials...), no entra en els plans del nou
govern convergent. Ho sabíem per experiència, ho sabem perquè ho veiem,
per molt que ho vulguin disfressar. Destinar diners a espais que no en
generen no els interessa a una governants que diuen que s'estimen
Martorell, que abracen l'especulació i la mercantilització de tot i
tothom i que, qui s'escapi d'aquest Preu de Venta al Públic (o als
amics) és eliminat o abandonat. Exclòs del seu Martorell. Aquesta és la
dinàmica que caracteritza tota la "classe política", i CiU n'és el seu
abanderat per excel·lència. Potser el que s'estimen de Martorell són la
seva potencialitat econòmica, determinada per la geografia i la
desmobilització general, que els facilita els seus foscos negocis.

No es tracta de fatalitat, com ens volen fer veure,
ni de falta de diners ni d'oblit involuntari. Es tracta d'una escala on
en la seva base hi figura l'oblit planificat i on, graó rere graó, s'hi
apilonen una sèrie d'interessos econòmics que condueixen a un estadi
superior de mercantilització total. Amb CiU, Martorell està en venda.

La última decisió, la d'abandonar Can Bros, tot i
que l'han intentat excusar a partir de la dificultat d'accés que
presenta el barri, és molt greu: suposa condemnar la colònia industrial
a trenta anys més d'oblit -com a mínim-, que és el temps que porta en
aquest estat. I a sobre tenen els pebrots d'anunciar que si hi ha
alguna opció, aquesta ha d'anar vinculada a l'expansió de Solvay, que
són els veïns que sí que cal tenir contents.

Com sentenciava Fuster, però passant fotudament al
terreny físic: o recobrem la unitat i la resposta popular, o serem
destruïts com a poble. Si els deixem fer, fan i, no ens enganyem, només
hi ha una manera d'aturar la destrucció general de Martorell:
mobilització, mobilització i mobilització.

La gravetat de l'assumpte és que no ens podem
plantejar una campanya de l'estil "Salvem això", perquè la llista
comença a ser inacabable: Can Bros, l'Ateneu, l'Horta de la Vila, la
Caserna, l'entorn de Solvay, les AREs, l'amenaça altre cop de la
carretera...

Josep Garcia - CUP Martorell-