Les principals afectades
d'aquest espoli som totes i tots, és a dir, les classes populars que ens veiem
afectades per la manca de finançament de les administracions públiques. Som els
que més paguem i menys rebem, un bon joc per mostrar la pluralitat d'un estat
que ens necessita però nosaltres veiem clar que no volem ser-hi.

Les mancances que aquest
dèficit ens proporciona abracen diversos àmbits des de recursos per a l'escola pública, la saturació sistema
sanitari, les infraestructures, els serveis socials... L'estat espanyol el
justifica com una quota de solidaritat entre les comunitats més riques en base
a les desigualtats dels diferents territoris. En canvi, ningú es qüestiona les
grans desigualtats territorials existents entre les diferents comarques dels
Paisos Catalans, com per exemple: gran augment demogràfic, sistema de
desenvolupament econòmic abocat al sector terciari i als serveis, dolentes
comunicacions i pèssimes infraestructures ...

Des de la CUP defensem
que la nostra solidaritat no ha d'anar dirigida cap a un dels estats que ens
oprimeix i que ens nega els nostres drets com a poble lliure ja que si
disposéssim dels nostres diners podríem ser solidaris de debò amb aquells
països d'arreu del món que es troben amb situacions extremes. Si volem
transformar la nostra societat per avançar cap a l'alliberament nacional i
social necessitem disposar de tots els nostres recursos propis.