Des del Centre d'Estudis Martorellencs
no podem menys que mostrar estupor i indignació davant del que ha
passat amb aquest edifici, tot un emblema de mala gestió del patrimoni
arquitectònic local.

La seva preservació ha estat una
reivindicació que no bé pas d'ara sinó que ja es remunta, pel cap baix,
a principis de la dècada de 1970, quan ja es volia edificar el solar.
Tot i que semblava que finalment s'havia resolt una situació que mai
s'hagués hagut de donar en la forma com ho va fer, ara, de cop i volta,
el seu futur s'ha estroncat de forma irreversible.

Cal una anàlisi rigorosa del que ha
succeït, però seria bo no defugir les responsabilitats. La Caserna no
s'ha ensorrat com a resultat d'un procés d'envelliment que finalment
l'ha portat a la mort. La Caserna s'ha ensorrat com a resultat d'una
intervenció tècnicament inadequada. No fa massa es van finalitzar les
obres de refecció de la coberta. Si aquesta es va renovar i ara ha
cedit una part de l'interior és clar que no es van fer prèviament els
estudis estructurals necessaris o aquests no van fer un diagnòstic
correcte, el que ha portat a l'enderroc primer d'aquesta coberta i,
després, de pràcticament tot l'edifici. Si un edifici cau en aquestes
circumstàncies, hi ha unes responsabilitats. Afortunadament no hem de
lamentar cap desgràcia personal, però si un malbaratament de recursos
públics força considerable i la pèrdua d'un element més del patrimoni
arquitectònic local.

Creiem que de totes totes s'imposa una
investigació rigorosa i transparent sobre el que ha succeït, que no es
pot resoldre amb arguments com que finalment el “pobre edifici no ha
pogut resistir més”, i que s'estableixin les responsabilitats
pertinents.