Dilluns passat l’Assemblea de la CUP de Martorell vam preguntar al Ple per què la piscina val 9 euros.

La resposta ens la va donar la regidora d’esports, la Núria Canal,  qui, en síntesi, va explicar que els preus d’entrada a les instal·lacions esportives estan taxats a la Ordenança Fiscal núm. 19, fixats en compliment de tota una sèrie de principis que entenen han d’informar l’activitat esportiva al poble (foment de la pràctica regular, preferència a les empadronades a Martorell...).

Així, pel que ens interessa, l’entrada senzilla a la piscina és de 6.-€ de dilluns a divendres i 9.-€ els caps de setmana i els dies festius. Fer-se sòcia del patronat d’esports assegura preus molt més raonables (entre 10 i 20.-€ mensuals per persona, més o menys).

La qüestió que vam posar de manifest al ple, doncs sembla quelcom obvi, és que una diferència de preus tant ampla converteix l’accés a la piscina o a les instal·lacions del poble, anar a nedar o a prendre el sol, en un luxe per a les persones que no siguin sòcies del patronat de esports.

Esperem que se’ns tracti igual tant si en som com si no, de sòcies.

Vivim en l’entorn econòmic neoliberal, que flexibilitza l’ús del nostre temps. Ens costa assegurar al 100% el compliment d’una mínima regularitat per tal d’amortitzar una quota. No som números, ni màquines.

Potser practiquem altres activitats, potser no necessitem anar-hi cada dos dies, potser som cinc a la família i ens surt per un ull de la cara anar a passar un diumenge plegades a la piscina, perquè no totes estem al patronat pagant la quota.

Mentre no ens puguem banyar als nostres rius, ens quedaran les platges i rius d’altres pobles per a refrescar la calor i nedar i els camins i carreteres per a córrer i anar en bicicleta, això si, si no ens fan fora.