La CUP de Martorell valora el Ple de l’Ajuntament del passat 21 de juliol
23/07/2008
En el Ple de l’Ajuntament de juliol es van
prendre decisions que incideixen directament en el model de poble en què
Martorell ha de convertir-se properament.
Es va aprovar inicialment la modificació del
Pla General a la Sínia, es va aprovar l’avanç de la modificació del Pla General
a les propietats de la Solvay i el conveni urbanístic en què s’emmarca aquesta,
obrint-se ara els períodes d’al·legacions establerts normativament, i la cessió
a la Fundació privada de la residència de l’Hospital dels drets necessaris per
a posar en marxa la residència de gent gran i persones amb dependència.
Els que podien fer ús de la paraula van parlar
abastament sobre tots aquests punts, van parlar molt... tant, que el ple va
acabar gairebé a les dues de la matinada.
Es va parlar, de retruc, sobre el dret de les
persones que viuen i treballen a Martorell a participar en les decisions sobre
el futur del poble. Tristament, per als que manen és un extra, un regalet que
s’articula avançant els instruments de planejament quan no tindrien obligació
de fer-ho, i que únicament té lloc a través de les al·legacions que, qui
vulgui, pugui o sàpiga, es plantegin. Per als que ja no manen es redueix a una
part del seu discurs, deixant en evidència les mancances del reglament de
participació que ells mateixos van aprovar.
Les preguntes
L’Assemblea de la CUP de Martorell vam formular dues preguntes:
La primera, relativa a l’estat de la negociació del Conveni col·lectiu dels i les treballadores del Patronat de Cultura Municipal. És patent pels carrers i als diaris que existeix un bloqueig, que existeix discriminació en l’àmbit laboral per a totes aquestes persones. La resposta de l’Alcalde i Matisada per la Regidora, a qui va sembla molestar la pregunta, que segons ella, només buscava la pressió, era que l’endemà mateix (22/07/08) iniciaven converses amb el “sindicat majoritari” UGT.
Aquesta va ser tota la resposta que van donar a un problema greu, i després que es posés de manifest en el mateix ple la sol·licitud per part d’¡aquests treballadores i treballadors que s’inclogués aquest punt en l’ordre del dia del Ple, sense que CAP partit en donés compte.
La segona pregunta que es va formular versava sobre l’estat de conservació de Ca l’Ollé. Es va expressar la disconformitat de l’Assemblea de la CUP pel que fa a la gestió d’espais públics i d’equipaments, sobretot després que es fes girar el Ple sobre les grans millores que ha de suposar el desenvolupament de la Sínia, de la Solvay (i de Can Bros, en conseqüència) i de les ARE, que sembla encantar a tots els partits sense excepció. Vam recordar-los l’enderroc de la Caserna, l’abandonament de l’Ateneu, de la Torre de Santa Llúcia, de la Farmàcia Bujons, de Can Bros, de la part del davant de la Piscina (que també es veu!!) i de tots els altres equipaments municipals que es troben infrautilitzats. Els vam recordar que és la obligació de l’Ajuntament, que és la seva obligació, doncs són els gestors dels interessos generals que aquesta administració representa, mantenir i conservar aquests equipaments.
A Ca l’Ollé hi ha dues entitats i l’Escola d’Arts Plàstiques Municipal. A Ca l’Ollé s’hi desenvolupen activitats socials. I el seu estat de conservació és molt més que qüestionable: tot l’edifici està apuntalat i es veuen moltes esquerdes.
La resposta a la pregunta de quin és l’estat de conservació actual d’aquest edifici, de quines mesures s’han pres i de quines es pensaven prendre va ser igual de vague que la primera. No van respondre més que l’estat és el que era per a un edifici vell i que segurament no es podrien impartir classes el curs vinent.
En resum
No van respondre a les preguntes que la CUP els havia formulat. No van donar la cara ni van assumir responsabilitats. Ara bé, en cap cas la CUP de Martorell deixarà de fer costat a totes les treballadores i a tots els treballadors del Patronat de Cultura, ni a cap altre que pateixi discriminació, i tampoc deixarem que es menystingui el patrimoni comú de totes les persones martorellenques, doncs és aquest patrimoni quelcom més que edificacions velles: Forma part de la nostra identitat i, com a tal, cal preservar-lo per tal que els que vinguin al darrera també puguin gaudir-ne.